Our thesis builds upon an ongoing research, conducted by Prof. Tim McAloone from Danish Technical University (DTU), around how several companies (product and services), structured as a network (system), could co-develop together with and for the customer a value proposition/offering.  From this scenario we assume that: (i) an organisation of organisations is created ad hoc with (ii) a shared purpose, the delivery of the value proposition in which all the stakeholders participate. To enhance this scenario we propose the integration of a sustainability strategy co-created by the stakeholders influencing and influenced by the business activity around the value proposition/offering.

As an hypothesis for gathering information we propose three phases for the sustainability strategy:

Phase I – Understanding the System

The aim of this phase is to research around the customer need that gives sense of existence to the network of stakeholders (NoS).

Ideally, stakeholders influencing and influenced by the business activity around the value proposition/offering ( not just companies), are invited to co-create a shared and broader understanding of the customer need.

Phase II – Defining Success

The aim of this phase is, with the broad understand of the need’s system, to co-create a Vision for how the need could be best satisfied.

Besides the satisfaction of the need, the compliance with the Principles of Sustainability from The Natural Step, a third criteria is proposed to measure success: the equitable (fair) distribution of benefits among the network of stakeholders.

Phase III – Strategic Guidelines

Besides the guidelines proposed by the FSSD, framework provided by our master program, we pretend to add guidelines on the selection of stakeholders and actions that will carry on the co-development of the value proposition. The ongoing research at DTU focus more specific on the co-development.

Image from the research project conducted at DTU

This adds a (obviated) perspective when considering any system to be designed.  Because any system that we could be part of shaping will be always whole and part, and would argue also that when thinking in systems as holons, we should not to forget about the relationships between holons, horizontally and vertically. Therefore, whenever considering the activity of designing a system a useful perspective to concieve the system would be as whole, part and in relationship, each dimension understood as an object of design.

Holon; whole, part and in relationship.

* End of the post in English, goes on in Catalan

És sempre d’agraïr trobar models que ajudin a acabar de donar forma a estructures mentals que un ja feia servir en algunes situacions. En la recerca sobre pensament sistèmic n’he trobat un que defineix tot sistema com a holón. Fet servir per primera vegada per Arthur Koestler al seu llibre The Gosth in the Machine (1967, p. 48) un holón (Greek: ὅλον, holon forma neutre de ὅλος, holos ”tot” més el sufixe “-on” que denota “part”) es defineix com qualsevol cosa que es tot i part alhora, citant la wikipedia.

Aquest terme afegeix una (obviada) perspectiva alhora de considerar el disseny de sistemes, perquè en qualsevol sistema que ens poguem imaginar participar en el seu disseny serà sempre tot i part. Afegiria també que quan pensem en els sistemes com a holons no hauríem d’oblidar-nos de les relacions entre uns i altres, tant horitzontal com verticalment. Per tant, alhora de considerar l’activitat de disseny d’un sistema, una perspectiva útil per concebre el sistema podria ser com a tot, part i en relació, prenent cada dimensió com a objecte de disseny.

I used some of his digested knowledge to write an essay called Leadership as Distributed Initiative [99 Kb]. In it leadership is understood as a collective effort using always science-based parallelisms.

* End of the post in English, goes on in Catalan

Mentre feia recerca sobre lideratge i canvi organizacional i com aquests estan influïts per el pensament sistèmic vaig anar a parar a un dels llibres que més m’han captivat en aquest últims anys, signat per Fritjof Capra, The Hidden Connection: A Science for Sustainable living (Les Conexions Amagades: Una Ciència per la Vida Sostenible). El seu talent per enllaçar els coneixements científics més contemporanis amb el món del dia a dia representen una font de coneixement per entendre millor el disseny d’ecosistemes, fins i tot podríem dir l’epistemologia occidental.

Vaig fer servir el coneixement digerit per ell per nodrir un assaig anomenat Leadership as Distributed Initiative [99 Kb] (Lideratge com a Iniciativa Distribuida, versió en anglès). En ell el lideratge es entès com un esforç col·lectiu fent servir paral·lelismes científics.

Thanks to the course of Engineering for a Sustainable Society we had a couple of weeks to research on some topic in pairs, and I rescued the Updateable Material Products concept and refine it with my colleague Olivier Mazimpaka.

The small piece of work plays around the design possibilities for the objects when placed in a Product-Service System. We have work with concepts like object as a process,object as analogical-digital interactive technic and asynchronous innovation.

You can download the Update-able Material Products Factors [210 Kb] handout. Slideshow was created also, you have it onwards.

Willing to hear your thoughts about it!

* End of the post in English, goes on in Catalan

Sant tornem-hi pel 2012! Provaré aquest any d’anar actualitzant el que fem al màster.

Gràcies al curs sobre Enginyeria per a la Societat Sostenible vàrem tenir un parell de setmanes per fer recerca en parelles en algún tema d’interés, així que vaig proposar rescatar el concepte de Updateable Material Productsr per treballar-hi amb el col·lega Olivier Mazimpaka.

Aquest treball bàsicament gira al voltant de les possibilitats que sobren respecte al disseny d’objectes quan se situa dins d’un Sistema Producte Servei, amb conceptes comobjecte com a procés, objecte com a interacció tècnica analogico-digital i innovació asincrònica.

De moment el resum del treball només esta en anglès, quan pugui ho actualitzaré al català, però us podeu descarregar el document Update-able Material Products Factors [210 Kb] si ho desitjeu.

No dubteu fer comentaris al respecte!

I will try to share the high-valuable insights as long as I digested, by the moment what comes first is the incredible ability in which the staff mix the Principles of Sustainability of the Natural Step with the role as change agent and how interconnected it appears to be.

Just a taste, this week we have had the luck to enjoy the presence of Martin Kalunga-Banda during a two days workshop. The tip, when facilitating creativity allow spaces for identity before brainstorming, how? Answering who I am, and what am I on Earth for?

[End of the post in English, goes on in Catalan]

Aquest post serveix per inaugurar l’activitat bloguera des de Karlskrona, Suècia. Ja fa ben bé un més que vaig arribar per cursar el Master en Lideratge Stratègic per a la Sostenibilitat i ja hi han valuosos materials didàctics i persones que han nutrit el més.

Provaré de compartir els punts de vista i coneixements a mida que el vagis digerint, de moment el primer que m’ apareix increible és l’habilitat de l’equip de mentors de barrejar els Principis per a la Sostenibilitat del Natural Step amb el rol de agents de cambi i com sembla esta tot interconectat.

Només un tast, aquesta setmana hem pogut gaudir de la presència de’n Martin Kalunga-Banda durant un workshop de dos dies. El consell, a l’hora de facilitar la creativitat promou espais per a l’identitat abans de fer el brainstorming, com? Responent les preguntes, qui sóc, i que hi faig a la Terra?

Primer de tot les classes que he impartit a IED Barcelona i a Eina, Escola de Disseny i Art sobre els Sistemes de Producte-Servei Sostenibles i la seva relació amb el disseny. També la comfirmació d’estar acceptat al master ‘Lideratge Estratègic per a la Innovació Sostenible‘ a la Blekinge Institute of Technology a Suècia. I per últim, per reafirmar gràcies a l’expèriencia personal que el canvi que volem pel món comença per un mateix.

Des del Febrer m’he involucrat en un projecte de creació d’una empresa dins del sector del turisme. Hi he participat per les persones que ho estaben començant i perquè el meu rol era aplicar coneixements sobre estratègia en disseny, cosa que m’agrada i que fins i tot considero casi un hobby. Però malgrat tot, l’inici motor i per tant les decision que es preníen i pel qual l’empresa es formava no era el de tenir un impacte positiu a la societat. Així que vaig decidir no continuar prenent part de l’empresa.

Davant del despotisme en que vivim instalats em sento cada dia més responsable de cada acció, de cada segón, de cada energia invertida. És per això que malgrat haver estat una bona experiència dins de l’emprenedoria, l’entomo també com una lliçó de consquència i coherència.

El títol que ilustra el post és una traducció al anglès de la frase de Mohandas Karamchand Gandhi que diu, ‘sigues el canvi que vols veure al món’

–

It’s been almost two months since I wrote the last post. Lot’s of things happened, not all interesting from a ‘decos’ point of view. But I want to highlight three of them.

The lectures I gave at IED Barcelona and Eina, School of Design and Art about Sustainable Product Service System and their relation to design. The acceptance to study the master ’Strategic Leadership for Sustainable Innovation‘ of Blekinge Institute of Technology in Sweden on September, and reaffirmation that the change that we want for the world starts first in ourselves.

I have been involved since February in the creation of a company within the field of tourism. I got on board because of the people who was starting it and because my role there was developing my skills in design strategy, something I like and even I assume as a hobby. But something after all, despite I tried to embedded, that looks like will have no positive impact. So I decided to do not take part any more in the start up.

In front of the despotism of what we are seeing everyday in our societies, I feel even more responsible for every action I made, for every second I spend, for every energy I use. That’s why I think this last two month, besides a good experience in entrepreneurship, have been a good lesson of consequence and coherence.

The title of the post is a quote of Mohandas Karamchand Gandhi

Good organization, great place, amazing people for a huge proposition! Design a service in near 48h with the same topic on cities arround nearly 60 countries!

It’s always a good exercise this lifetime-sharing experiencies with great people (thank you guys!) with a common aim, in this case design a service with the SUPERHEROES imaginary in mind.

We came up with a service called FRRFFF (the sound of the flying cape) which was designed to empower urban people to team up and act, kind a city activism platform. I leave you the slides below.

Some photos here

Trying to find interesting material for this blog, despite was such a fast prototype I would extract some conclusions.

Always try to build any initiative upon a truly need, or something real that have impact to humans.

Design for the habilities of people.

Design for good, design it well. Start bussines for good neither than for profit.

You are not a discoverer. http://www.movements.org/pages/about/

You can find explanations of what Design Thinking is here, here or here, if you need it.

If DT tries, as said by Rich, to orientate the internal business uses historically focused on numbers, logistics and budgets, and add there user insights, emotions and needs, this change the way things are done in terms of product or design strategy.

So, when we talk about System Design, as what we meant is to orientate the company (or several in synergy) to a diverse way in understanding the deliverable of a good, in our case change the product to a use value, what we are doing is just add a sustainable business model, in this case PSS, to the existing methodology of Design Thinking.

This leads to influence almost all the stages of the construction of what a company does.

With this scenario many questions appear. Would accept a company to be drifted in almost most of his parts for an external agent? Under which situation? How does to be offered this opportunity to companies? Is this feasible, nowadays, for a non-start up company? 

In conclusion, we do have an ally with DT.

____

Aquesta setmana he assistit a les sessions ofertes per Elisava sobre Design Thinking (DT). Més enllà de compartir bons moments amb professionals de la qualitat de Arne Van Oosterom, fundador de DesignThinker o Rich Radka co-fundador de Claro Partners i amb tots els assistents a les conferències i workshops, m’ha ajudat a clarificar el posicionament del Disseny de Systemes dins d’una empresa.

Podeu trobar definicions sobre el Design Thinking aqui, aqui o aqui, si ho necessiteu.

Si el DT intenta, tal com va apuntar en Rich, orientar els usos que històricament han tingut les empreses normalment centrades en números, logística i pressupostos, i afegir-hi la prespectiva de l’usuari, necessitats i emocions i canviar les coses en termes de estratègia de disseny o de producte.

Així que, quan aquí parlem de Disseny de Sistemes, entesos com a orientar l’empresa cap a una manera diferent d’entendre el proveïment d’uns béns, en el nostre cas canviar el producte per el valor d’us, el que nosaltres pretenem és només afegir un model de negoci sostenible, en aquest cas els PSS, a l’existent metodologia del Design Thinking.

Això ens porta a influenciar una gran part de les fases de construcció del que una empresa fa.

Amb aquest escenari apareixen varies preguntes. Acceptaria una empresa virar en aquesta magnitud per un agent extern? Sota quines cirscumstàncies? Com ha de oferir-se aquesta oportunitat a les empreses? És possible, avui en dia, per una empresa ja establerta?

Com a conclusió almenys sembla ser que amb el DT hi tenim un aliat.

It already appears logical tend to live with less objects. We’re all conscious the objexication we live in.

It is starting to appears logical as well to share more objects. I already wrote some postsabout the misnamed-trend of sharing and how Product Service Systems (PSS) can help companies to adapt them to a feasible business model,  in which basically we see new scenarios refereed to the ownership of the product and the interactivity of the stakeholders of the system. This usually makes increase the shared use or rental of the products we may be owning now.

And it’s precisely related to these last idea of owning less objects, I wanted to discuss.

The main aim of PSS is that products will be under the ownership of the company who instead of sell the product will provide unit functions of the product, the use value. Thus, the executive becomes the first concerned in offer this use value with everlasting, repairable, recyclable, reusable products within a quality standards. Hence, apart from dematerialise the economy and reduce the risk that materials flows give to the company, appears a new scenario  for the design of this product.

What I am going to write it might be tagged under the Ecodesign discussion but I would like to stop in a specific concept that is related to EcoSystem Design. Because in case of technological material products ( a computer, or even a car) that can work within PSSs, we can accept that at a theoretical level we can divide a product in two parts: the communicative support or device which interact with the user and is driven by ergonomics, functionality, usability, user needs and so on, and the technological part that in a hidden level works to fulfil the expectations. These two parts of the technological material products  are  closely related and in most cases changes in one part involves direct changes in the other part, and viceversa. But is this always strictly needed? To a what extend have changed during the history the briefings that conforms the communicative support  in the most of technological artefacts we use? What about the obsolescence of both parts, usually totally out of step? Then I ask:

- Towards the durability of products, the reduction of the pace and the material volume of the economy, and aligned with the PSS logic where the company owns the product and sell their use, could exist update-able material products?

- Could we apply the logic of ‘updating’ we already use for internet based products to material ones?

- Are we able to conceive and design self-systemic products that would accept future modifications that were not known in the first design process, avoiding Frankenstein objects? And goes this totally opposite to puristic design ethics that pose that good design is a whole where all aspects have been designed at once, and therefore, changes to a posteriori could leave obsolete or dysfunctional the first design?

- Could we imagine products that are designed for the best performance in terms of usability, ergonomics, functionality and more criteria of human scale for one side, and exchangeable ‘black boxes’ of technology that will adapt to these perdurable ‘communicative support’?

- What about the ‘open doors’ if we add the new technologies in 3D printing to this concept, will this reduce transportation and goods of production by the company, for example?

- How would be this design?

______

Per poder treballar amb sistemes que s’assemblen als ecosistemes naturals en termes de relacions, equilibri, sostenibilitat ambiental i perdurabilitat, els productes del sistema també s’hi han d’adaptar.

Ja esta acceptat la tendència a viure amb menys objectes. Tots som conscients de laobjexificació en que vivim.

Comença també a semblar lògic compartir més objectes. He escrit alguns posts sobre la mal anomenada tendència del sharing i com els Product Service System (PSS) o Sistemes Producte Servei poden ajudar a les empreses a adaptar-se a un model de negocis que, bàsicament es pot catalogar en funció de la distribució de la propietat del producte i el grau d’interacció dels actors del sistema. Això normalment porta a augmentar l’ús compartit o el lloguer de productes que ara per ara posseïm.

I és precisament relacionat sobre aquesta idea de posseir menys objectes, que volia discutir.

L’objectiu principal dels PSS es que els productes passen a ser propietat de la companyia qui enlloc de vendre el producte prové unitats de funció del producte, és a dir, el valor d’ús. Així, l’empresari esdevé el primer interessat en oferir aquest valor d’us amb productes perdurables, reparables, reutilitzables i reciclables, dins d’uns estandarts de qualitat. Per tant, a part de desmaterialitzar l’economia i reduir els riscos que comporta els moviments de materials per l’empresa, apareix un nou escenari per al disseny d’aquest producte.

El que escriuré pot ser inserit sota les discussions sobre Ecodisseny però m’agradaria tractar una part concreta. Ja que en el cas dels productes tecnològics materials que poden encaixar dins d’un PSS  podem acceptar que en un nivell teòric podem dividir els productes en dos parts: el ‘suport comunicatiu‘ que interactua amb l’usuari guiat per conceptes d’ergonomia, funcionalitat, usabilitat, necessitats de l’usuari i demés, i la parttecnològica que en un nivell amagat de l’usuari treballa per complir les expectatives. Aquestes dos parts dels productes tecnològics materials estan estretament relacionades i en la majoria de casos canvis en una de les parts comporta canvis a l’altre part, en ambdós sentits. Però és això estrictament necessari sempre? Fins a quin punt han canviat els condicionants del disseny del ‘suport comunicatiu’ durant la historia en la majoria dels artefactes tecnològics que fem servir? Que hem de dir respecte al desacompassament de l’obsolescència d’ambdues parts? D’aquestes reflexions em pregunto:  

 - En pro de la perdurabilitat dels productes, la reducció del ritme i volum material de l’economia, i alineat amb els criteris dels PSS on l’empresa està en possessió del producte i ven el seu ús, podrien existir productes materials actualitzables?

-  Podríem aplicar la lògica del ‘updating’ que ja fem servir en productes d’internet en productes materials?

-  Som capaços de concebir i dissenyar productes sistèmics que puguin acceptar futures modificacions que es desconeixien en el moment de dissenyar-los, evitant l’objecte-Frankenstein?

-  Va això en total contradicció de les teories més puristes del disseny on un bon disseny es un tot on tots els aspectes han estat dissenyats a la vegada, i per tant, canvis a posteriori podrien deixar obsolet o disfuncional el primer disseny?

-  Podríem imaginar productes que estan dissenyats buscant el millor equilibri en termes de usabilitat, ergonomia, funcionalitat i demés criteris de l’escala humana per una banda, i anar intercanviant ‘caixes negres’ tecnològiques que s’adaptessin al perdurable ‘suport comunicatiu’?

- Que passaria si afegíssim les noves tecnologies en impresió 3D, reduiríem transport i béns de producció a la companyia?

-  Com seria aquest disseny?